Bloc personal de n'Artur Parrón

La crisi econòmica que ens han imposat els mercats –actors protagònics de la vida moderna als qui ningú sembla voler o poder controlar- ha canviat la noció de comprendre la política i hauria de canviar la noció de fer política.

A les Pitiüses, així com a les Balears i pràcticament la totalitat de l’Estat, el mapa polític ha canviat substancialment els darrers mesos i la situació econòmica no sembla haver estat aliena a aquest canvi. La dreta a les Illes –la de sempre- governa totes les institucions –amb la valenta excepció de Formentera-. Les polítiques de retallades socials i democràtiques que s’estan aplicant i s’aplicaran en un futur immediat no respecten ni els serveis més esencials per a tota comunitat humana, com són la sanitat, l’educació i els serveis socials. Aquests tres pilars de l’Estat del Benestar están sent sotmesos a un desprestigi malintencionat des de ja fa alguns anys i ara a un desballestament sense precedents, que augura un augment important de l’oferta educativa i sanitària privada, que entén els serveis socials com a una oportunitat de negoci.

Se’ns dirà des de les institucions pitiüses que están aplicant aquestes retallades que la responsabilitat és d’unes altres instàncies més altes que mal-financien l’agenda local. I en part és cert; els darrers anys els governs centrals i autonomics, abraçant la doctrina única neoliberal, han utilitzat la crisi económica com a excusa per retallar un Estat del Benestar en el que no creuen i per iniciar un procés de re-centralització (més Palma, més Madrid) de les decisions.

I la majoria absoluta del PP al govern central –tot i que només l’ha votat un de cada tres ciutadans amb dret a vot- augura una onada de retallades i polítiques antisocials de dimensions galàctiques, a l’arbitri dels dictats dels mercats financers que mai en tenen suficient, com es va demostrar amb les polítiques de Zapatero i Elena Salgado entre 2009 i 2011; les que el PsoE en una escalada neoliberal sense precedents adoptà per satisfer mercats i borses, Merkels, Sarkozys i Botins.

Davant aquest panorama tan poc afavoridor per a la majoria –i tan afavoridor per a uns pocs- calen més que mai propostes i respostes.

Les propostes és evident que han de tenir un sentit clar d’esquerres. Davant una crisi com l’actual, creada des del pensament neoliberal, no podem esperar una solució des de sectors econòmics –FMI, Banc Central Europeu- o polítics –PP, PsoE, CiU- que li han donat cobertura. Perque les propostes que aquests sectors han ofertat per sortir de la crisi només l’han aprofondida i han multiplicat els seus efectes devastadors: més atur, més precarietat, més desnonaments, més avantages pels rics, més frau fiscal de les grans fortunes, més desigualtat, més tancament de PIMES, més pobresa, més desesperança i més resignació.

Cal doncs, proposar polítiques d’esquerres que afavoreixin una sortida justa a la crisi. Són polítiques que s’han de proposar a tots els nivells –govern central, autonòmic i local- perque les mesures neoliberals i privatitzadores no entenen de insularitats ni d’administracions diferenciades.

Aquestes propostes d’esquerres han de servir també per aturar la “dretanització” del PsoE. Sí; no parlam únicament de la seva política económica –Salgado i els seus assessors no trigaran a ser recompensats per alguna multinacional en agraïment als seus serveis-, sino també de la seva política territorial –cal recordar que algún dirigent d’Eivissa va reconèixer que la seva política territorial no era gaire lluny de la del PP i l’escasa voluntad dels socialdemócrates per el.laborar un PTI proteccionista de veritat- mediambiental o fins i tot patrimonial –el Parador al Castell, per exemple, és un bon exemple de l’aplicació de polítiques de caire ultraliberal a la conservació del patrimoni-.

Però les propostes no tindran efecte si a la vegada no s’articula la resposta social. L’amenaça del capitalisme neoliberal a l’Estat del Benestar requereix de respostes coordinades i articulades socialment. És evident que els sindicats –tot i el desprestigi social que pateixen- han de jugar un paper esencial en aquesta resposta defensant els drets dels treballadors. Però també les associacions de petits empresaris, perque el teixit de PIMES i autònoms, que genera el 85% dels llocs de feina al país, esta més amenaçat que mai per les polítiques que afavoreixen grans superficies i la fiscalitat de les grans empreses.

I també les associacions de veïns, els grups ecologistes, associacions de dones, les AMPAS, el 3r sector que treballa en els serveis socials, les associacions de caire cultural…

En definitiva, es tracta de crear una xarxa de contrapoders diversos que cooperin per alleugerir i combatre els dictats neoliberals que ens porten més precarietat laboral, fiscalitat injusta, retallada i privatització de serveis bàsics, depredació del medi ambient a favor del ciment i l’asfalt, desigualtat dels ciutadans davant la llei i, a la vegada, fent propostes per a una economia alternativa, més real, un cop s’ha fet palès que l’economia financera i especulativa ens ha portat a la crisi i és del tot impossible que aquesta ens faciliti una sortida digne i justa. En el cas concret d’Eivissa es fa evident l’emergència social, econòmica i mediambiental. L’ofensiva al benestar dels ciutadans no ha fet més que començar. Déficit de serveis socials, manca de places escolars, jutjats tercermundistes, política territorial per afavorir el guany immediat d’uns pocs, serveis sanitaris baix mínims,… Urgeixen propostes i respostes en clau d’esquerra alternativa per a aquesta illeta tan maltractada. Cal propossar i convidar a la suma de tots i totes, perque l’amenaça és ingent i la tasca ha de ser continua. Cal articular des de l’esquerra crítica propostes i respostes, des de les institucions i des del carrer, i per això és urgent una crida a tota la ciutadania conscient i crítica per a que s’organitzi, propossi i respongui.

Com a candidats al Congrés i al Senat per Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera volem donar el nostre més sincer agraïment a totes les persones que el dia 20 de novembre es rebel.laren i confiaren el seu vot a la nostra candidatura.

En uns moments de crisi econòmica profunda i d’un absolut desprestigi de la tasca política, el fet que un 5% de la població que va anar a votar ens escollís ens omple d’orgull i referma el nostre compromís amb el projecte alternatiu d’Esquerra Unida.

Tingueu la seguretat que els onze diputats que la nostra federació ha obtingut al Congrés (fruit d’una Llei Electoral injusta que no ens cansarem de denunciar) esdevindran un baluart de la rebel.lia ciutadana enfront de les polítiques neoliberals de retallades en drets socials que s’augura per a la propera legislatura. Davant la fam insaciable dels mercats nosaltres oposarem el nostre programa polític, reclamant una fiscalitat progressiva, la defensa de la sanitat i educació públiques i un canvi en el model actual de desenvolupament basat en el totxo i l’especulació financera.

Des d’aquí volem també agraïr la feina de tota la gent que ha participat en la campanya electoral; una campanya molt austera que les maquinàries de PP i PSOE i els mitjans de comunicació han volgut minimitzar però que ha estat la veu de la dignitat de totes les persones apallissades per la crisi. També agraïr a totes les persones que se’ns han acostat durant la campanya per oferir-nos el seu suport.

A tots ells, i també a tota la gent que sense votar-nos es sent víctima d’una crisi que ni ha provocat ni compren, els hi oferim el Grup Parlamentari d’Esquerra Unida per tal de fer arribar les seves propostes al Congrés, actuant així com a altaveu de l’esquerra social i alternativa de les Pitiüses.

Artur Parrón

Miguel Vericad

Candidats al Congrés i Senat d'Esquerra Unida Eivissa i Formentera

El rescate de la economia griega no es tal; es un rescate de los bancos europeos (sobre todo alemanes) que durante años compraron deuda griega y que ahora necesitan cobrar para capitalizarse. Con dinero de todos los europeos NO estamos salvando a los griegos, sino a los bancos europeos que especularon con una economia mal gestionada (aunque eso no les importó hasta que llegó la hora de cobrar).

Tres cuartas partes del fraude fiscal en España -unos 42711 millones de euros- la realizan las grandes empresas y las grandes fortunas. Tres veces más que autónomos y pymes. No lo digo yo; lo dice Gestha, el sindicato de técnicos de Hacienda, que algo sabrán del tema, digo yo...

El retraso en la edad de jubilación en Europa viene avalado por un informe del Parlamento Europeo -el llamado Libro Verde, redactado por una eurodiputada del PP holandés-, que fue votado a favor por PP, PSOE, CiU i ERC. Sólo IU votó en contra.

Si Adam Smith viera en que han convertido el liberalismo que él mismo teorizó, se volvía marxista de modo fulminante.

Por cada euro que mueve la economia real, la de bienes y servicios de toda la vida, se mueven 300 en la economía especulativa, la de casino, la de bolsas, deudas, primas de riesgo y demás subterfugios.

Amigues i amics; com ja debeu saber soc el candidat per Formentera i Eivissa al Congrés dels Diputats per ESQUERRA UNIDA DE LES ILLES BALEARS. Dir-vos primer de tot que no "m'han enganxat", tal i com em va comentar algú pel carrer.Hi estic voluntàriament perque crec que és l'hora d'actuar, de participar, de comprometre's... Ningú m'ha obligat; ni tan sols en Toni Malalt ha hagut d'insistir, perque jo ja tenia sa decisió presa.Donc la cara amb totes les conseqüències. Alguns no ho entendran...altres ho compartiran. I alguns altres, uns pocs, faran el camí amb mi.És el moment d'apostar per polítiques d'esquerres. Perque ja fa massa temps que les polítiques neoliberals no fan més que eixamplar les diferències socials, que excloure diversos sectors socials, i que reduïr la Democràcia a un simple tràmit administratiu. Per aixó estic a Esquerra Unida...Com ja sabeu, aquestes eleccions es disputen entre les dues cares d'una mateixa moneda. Tots dos candidats representen les mateixes solucions a la crisi: retalls, retalls i més retalls. Tots dos defensen els mateixos grups d'interessos: els amics d'Esperanza Aguirre, d'Artur Mas, den Bauzá i els 37 amics den Zapatero. Només Esquerra Unida ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals i una resposta a la progressiva privatització del sector públic. I aquesta sera la gran batalla dels propers mesos: la batalla per la defensa d'alló públic, sanitat, educació, serveis socials. La defensa del que és de tots i totes, i no d'uns quants que només hi veuen un negoci.Però tot això no es pot fer sol. Esquerra Unida necessita assolir el 5% dels vots per tenir un grup parlamentari. I tenir més presència a les comissions parlamentàries i, per tant, més presència als mitjans de comunicació per poder donar una opinió diferent a la de PP i PSOE. I per defensar la cosa pública...És un camí que no es pot fer sol... hem de ser molts i moltes, tots els que ens sentim víctimes d'aquesta crisi que ningú de naltros ha provocat. Vens??? .

La veritat: tant dona si ZP diu adéu i es possa un altre al seu lloc si és per portar endavant les mateixes receptes per sortir de la crisi.

Han passat vint-i-quatre hores del seu anunci i ja apel.la a l'orgull per remuntar les enquestes que anuncien la derrota del PSOE.

Però es que no es tracta d'un canvi de cara ni de cartell!

Es tracta d'un canvi de polítiques econòmiques. Es tracta de que el seu successor o successora abandoni les amistats perilloses dels 44 majors empresaris del pais i faci polítiques per a la resta de ciutadans. Quan ho faci, sí podrà apel.lar a l'orgull del "socialisme".

Però mentres, no podrà treure's de sobre l'estigma de ser un president que ha traït la base social del seu partit -em sembla que en Botín no esta afiliat...-, que ha incomplert les seves promeses i que ha defraudat als milions que el votaren.

Ho arreglarà el seu successor o successora reclamant COM FAN SEMPRE el vot útil???

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Maig 2012					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• Davant la crisi i els mercats, més esquerra.
• Gràcies
• DOS O TRES COSAS SOBRE ECONOMIA (modestia aparte...)
• Artur Parrón, candidat d'Esquerra Unida per Formentera i Eivissa.
• Zapatero diu adéu... i a mi plim!
• Orgia privatitzadora en temps de crisi.
• Zapatero: valor segur de la dreta.
• ZP liquida l'estat del benestar en un any.
• PRESENTACIONS DE "L'EXILI BALEAR A MÈXIC" A PALMA I EIVISSA.
• Un botín para Botín

• General [37]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom